DEFINITIVAMENT HE DECIDIT MUDARME AL SERVIDOR BLOGGER, JA QUE ÉS MOLT MÉS FÀCIL, I PER ALGU COM JO QUE EN PROU FEINES SE FER ANAR EL HTML ÉS MOLT MÉS FÀCIL L'ALTRE MODEL

 AQUESTA ÉS LA NOVA ADREÇA, QUE DISFRUTEU

HTTP://MARCPUIG.BLOGSPOT.COM

[@more@]

Tweet

Ja fa dies que els mitjans ens parlen de la possibilitat que aquest 2007 sigui l’any en que Escòcia faci un pas endavant molt important cap a la emancipació nacional. Fa pocs dies un diari britànic treia a la llum una enquesta sobre la intenció d’emancipació nacional a Escòcia i al mateix temps preguntava als britànics sobre el possible fet. Avui i a través del Blocaire de referència, Saül Gordillo, enllaçava amb un vídeo de VilawebTV on podeu veure una crònica sobre la situació escocesa.

El passat 2006 ja va ser l’any de Montenegro, on després de que la UE (Unió Europea) donés suport al referèndum per a la Autodeterminació, molts catalans vàrem veure amb una clara enveja com la normalitat democràtica, la normalitat de que el poble decidís sobre el seu propi futur nacional, entrava a la UE amb una normalitat esfereïdora, tot i que fos un referèndum on el SI havia de superar el 55% de vots perquè fos vàlid, mentre el NO amb un 45,001% ja hagués guanyat, i per altra banda un referèndum que havia de superar un mínim participatiu, molts ja vàrem pensar que un dia o altre, però un dia no gaire llunyà, això passaria a Catalunya. Tot i que Catalunya no és Montenegro, i Montenegro no és Catalunya, aquesta via es va obrir en la mentalitat de molts independentistes catalans i catalanes. Sobretot com a conseqüència del paper de la UE sobre el procés, i la legitimació per part de la Unió del procés d’emancipació Nacional de Montenegro.

I en aquest 2007 pot ésser el torn de Escòcia, on segons sembla els independentistes cada cop estan agafant més suport popular, i amb un programa d’esquerres, que el fonamenten i el justifiquen amb el fet de que el progrés social arribarà amb una Escòcia independent, fa que cada cop hi hagin més adeptes que justifiquin el suport a la candidatura independentista.

El cas d’Escòcia, és molt diferent a una possible comparació amb la realitat catalana, però com dèiem abans ni Catalunya és Montenegro, ni Catalunya és Escòcia, ja que cadascuna som realitats diferents. El cas dels Escocesos a diferencia del català, es troben en una situació on econòmicament depenen de les ajudes rebudes per Gran Bretanya tot al contrari que a Catalunya, i això els honra i és d’admirar, i a la vegada es mostra, com un motiu més per justificar la necessitat de la implantació d’un procés similar a Catalunya i a Euskal Herria.

Pel que fa al cas Català, molts esperàvem que el procés de Pau iniciat el passat Març a Euskal Herria fos una plataforma que ens aproximes al camí democràtic cap a l’alliberament nacional. Però vista l’inneficacia del Govern Espanyol d’empendre unes vertaderes accions per acabar amb la Pau, hem vist esfumat aquest camí. Tot i això encara ens queden 7 anys per arribar la situació que esta vivint Escòcia l’any del 300 aniversari d ela Unió. Tot i que fan falta molts canvis, i el primer d’ells és acostar i restablir els ponts de diàleg entre el “Nacionalisme de CiU” i l’independentisme d’ERC, principalment, que s’ha vist trencat per les decisions tant d’uns com d’altres. Amb això no vull dir que hagués tingut d’haver un pacte CiU+ERC (veure post de l’opinió personal sobre l’Entesa) , ens al contrari, sinó que per caminar cap a la independència no ho podem fer sols, i per aquest motiu necessitem la unió de tots els sectors sobiranistes del nostre país, siguin del color que siguin, i que quan sigui l’hora del referendum, caminem tots junts cap el camí que ja ha fet Montenegro, on una coalició de forces de dreta i esquerra independentistes van fer realitat l’emancipació del seu país.

Caminar tots plegats cap a la emancipació nacional, i deixar-nos de lluites fratricides entre nacionalistes i independentistes, entre independentistes i independentistes. I un cop junts, establir l’opció d’un referèndum per l’alliberament nacional. Perqué encara que ho veiem molt lluny, ningú es pensava deu anys endarrera que Montenegro seria independent, i ara molta gent veu improbable, de bojos, surrealista i utòpic, votar un dia en els propers anys en un referèndum per l’autodeterminació. Però el que hem de seguir fent i per el que hem de seguir treballant, és perquè en 7 anys, quan celebrem el 300 aniversari de l’ocupació espanyola de Catalunya, puguem també celebrar el dia de l’alliberament Nacional de Catalunya.

[@more@]

Tweet

Després de veure com el darrer Ple Municipal de Blanes aprovava la moció presentada per Esquerra Republicana de Catalunya en favor del tancament de l’aparcament de autocaravanes, i de constatar com el govern de Blanes format pels grups municipals del PSC-PSOE i EUiA-ICV, no ha respectat aquesta decisió, des de les JERC hem considerat oportú clausurar simbòlicament aquest aparcament com a mesura perquè l’Alcalde de Blanes, Josep Marigó, respecti la voluntat democràtica del poble de Blanes. 

Des de les JERC creiem una falta de consideració i de respecte molt greu l’actitud que ha adoptat el Govern del PSC-PSOE i EUiA-ICV al no respectar la decisió democràtica del Ple Municipal de Blanes i en conseqüència de la majoria de ciutadans de la Vila de Blanes. 

Des de les JERC considerem que qualsevol decisió aprovada per la majoria del Plenari de Blanes ha d’estar per sobre l’opinió de l’Alcalde, dels Regidors i dels ciutadans i ciutadanes de Blanes.  Per tant considerem, que qualsevol intent per part del Govern de Blanes de no executar les decisions aprovades pel Ple Municipal de Blanes és un acte de deslleialtat cap a la democràcia del nostre poble. 

Des de les JERC creiem que tots ja vàrem tenir prou amb el règim feixista de Franco i, com a joves, ens neguem a que la història es repeteixi quan el nostre Alcalde no respecta les decisions democràtiques del poble de Blanes. En conseqüència, condemnem aquesta actitud  del Govern de Blanes com una mostra d’immaduresa democràtica.    

En el joc democràtic a vegades és fa allò que des del teu partit polític consideres més oportú, però d’altres vegades passa tot el contrari. En el seu moment, el Ple Municipal, amb l’oposició de Esquerra Republicana de Catalunya, va votar a favor de que la N-II passes pel Vilar i els tràmits varen ser respectats. Ara, el Ple Municipal de Blanes ha considerat oportú el tancament de l’aparcament d’autocaravanes, per tant, demanem el mateix respecte cap aquesta decisió.

Exigim al Govern de Blanes que actuï en conseqüència de la decisió democràtica del Ple Municipal de Blanes, per al bé de la democràcia i del nostre poble.

[@more@]

Tweet

Se que ja fa temps que no escric per aqui, diem que m'he pres unes petites vacances.

Per tornar, i per fer passar tots els apats d'aquest Nadal, us informo d'un gran bloc, jo he rigut molt:

 http://freakriders.bloc.cat/

 podreu trobar videos com aquests:

I que vagin molt bé aquestes festes que queden i que els reis no us portin gaire carbó

Salut

[@more@]

Tweet

Com a joves que som, vivim en un temps en que el passat històric del nostre país forma una part important de la cultura social. Com a joves no ens podem quedar aturats davant la negació per part de les diverses institucions de l’Estat espanyol de reconèixer i condemnar el règim Franquista, que va ser el protagonista polític de gran part del segle XX a l’Estat Espanyol, com un règim dictatorial i feixista. 

 Com a joves, i representants d’unes generacions que han nascut un cop acabat el Regim Feixista de Franco, no ens podem quedar aturats davant l’ocultació de la història real de l’Estat Espanyol i de Catalunya. No podem entendre com encara ara, en ple segle XX, en plena democràcia, visquem al costat de monuments, places i carrers que són herència d’un regim feixista, i que el mateix temps segueixen reten honor a elements antidemocràtics i característics del regim feixista de Franco.

Es per això que des de el Consell Municipal de Joventut de Blanes, entenent-lo com el màxim òrgan de representació democràtica, que agrupa les joves i els joves del nostre municipi, ja siguin associats en les diferents associacions i col·lectius representats en aquest, o be de forma individual, i amb la voluntat promoure entre els joves les veritable història de la nostra població i del nostre país acordem: 

-          Condemnem el regim Franquista com un regim autoritari i feixista, que va voler exterminar les diferents cultures, tradicions i pensaments diferents al Regim Feixista de Franco. I que va utilitzar la violència i la extorsió per tal d’assolir els seus objectius. Començant per un cop d’estat dut a terme el 1936 i que va desembocar en una Guerra Civil que va durar fins el 1939, i que va suposar, la imposició d’una dictadura Feixista tant a l’Estat Espanyol com a les diferents nacions que formen aquest durant més de 40 anys. 

-          Reconeixem que durant la Dictadura Feixista de Franco va existir un extermini envers a totes aquelles formes que sortien del marc de l’Espanya Feixista de Franco, tant en un marc lingüístic, cultural i de pensament.  

-          Reconeixem que durant l’extermini cultural, lingüístic i de pensament portat a terme per el Regim Feixista de Franco, on utilitzant l’ús de la força i mitjançant extorsions, és varen produir expropiacions a moltes persones i associacions, que amb una voluntat democràtica, i per tant amb el mateix esperit de les diferents associacions que avui formen el context social Blanenc, defensaven la llibertat de pensament i de ideologia. 

És per aquets motius que instem a l’Ajuntament de Blanes a:  

1.- En el cas que l’Ajuntament tingues en les seves mans, ja sigui en propietat o en forma de cessió, materials o propietats que formaven part de totes aquelles persones i associacions que van patir la persecució franquista, l’Ajuntament de Blanes, com a màxima institució democràtica, es compromet a cedir immediatament tots aquells materials i propietats que havien format part d’aquestes citades associacions o persones, al mateix temps que es compromet a col·laborar per tal de poder recuperar plenament la seva propietat.. 

2.- Condemnem el regim Franquista com un regim autoritari i feixista, que va voler exterminar les diferents cultures, tradicions i pensaments diferents a les del regim 

3.- Que l’ajuntament, en motiu del 70è aniversari de l’aixecament feixista de Franco, organitzi unes jornades de divulgació de l’historia del règim feixista de Franco  composades per diferents ponències, xerrades, i video-forums destinades als joves, tant a les diferents escoles i instituts, com obertes a tots els joves i les joves del nostre poble. Per així poder conèixer la vertadera realitat de l’historia del nostre país. Per tant, en el cas que el Consell Municipal de Joventut de Blanes, aprovi aquesta resolució, proposem que aquesta sigui traslladada al proper Ple Municipal, com a màxim òrgan de decisió que existeix en el municipi, i que aquesta es sotmeti a votació. 

Que al mateix temps es traslladi aquesta resolució als diferents grups municipals de l’Ajuntament de Blanes, als mitjans de comunicació i als diferents òrgans de Joventut de les comarques gironines i de Catalunya.

En resum, el primer es tractava d’una condemna ferma del Franquisme com un Regim Feixista i Autoritari, en segon lloc deia que l’Ajuntament de Blanes, en el cas que tingues propietats incautades per el regim feixista en la seva propietat, o bé els tingues cedit per el seu ús, els cedis gratuïtament a les entitats o particulars propietàries abans de l’expropiació franquista, i en tercer lloc proposàvem unes jornades de xerrades per els joves, a instituts i al poble en general per tal de poder conèixer la vertadera història d’aquest obscur període molts cops silenciats per els poders del govern que encara ens oprimeix com a país.

El que sobte del cas és que la regidora de Joventut, tot i no votar per motius d’edat, fes una ferma crítica al text, ja que l’Ajuntament està en tràmits de seguir sent còmplice del Franquisme i, actuar contra una d’aquestes propietats que foren incautades, que en aquest moments està cedida a la entitat propietària abans del Franquisme. A aquest fet se li a d’afegir la oposició de les JSC, recent aparegudes al marc dels CMJ, qui sap si es per que ja s’acosten eleccions…

A part de tota aquesta negativa per part del PSC i de les JSC, d’oposar-se a la condemna del franquisme, s’ha d’afegir que les JERC, a partir d’aquesta proposta hem obert el debat del funcionament del CMJ, i si aquest és l’adequat per la gestió dels temes i iniciatives dels joves de Blanes. Des de les JERC Blanes creiem que aquesta opció no és la millor forma.

Creiem que s’ha de redirigir i crear un Consell Local de la Joventut de Blanes, on els joves fem les propostes i les executem, un consell on és vegi el poder de decisió dels joves, un consell que a diferència de l’actual, no sigui simplement consultiu, sinó que sigui fermament decisori, amb una autogestió pròpia per part dels Joves.

Un consell que animi als joves a la participació en aquest, perquè quan els joves veuen que una cosa serveix per poder tirar endavant els seus projectes aquesta té èxit, i aquest fet és el que li falta al Consell Municipal de Joventut, que per a molts joves el fet d’anar-hi no serveix per res, i per això la importància del canvi de model i de gestió, per això la importància de crear un CONSELL LOCAL DE LA JOVENTUT

[@more@]

Tweet

I després de l'estaca un fragment dels Segadors quan tancavem la Barraca l'ultim dissabte de fires

[@more@]

Tweet

Degut a la implantació del domini .cat a tots els blocs que gestiona BLOCAT, l'adreça del web ha canviat:

http://mpuig13.bloc.cat

Moltes Gràcies

[@more@]

Tweet

Personalment, i els que hem coneixen sabran que no era la meva opció més desitjada, però tal i com a anat la campanya, si s’havia de triar entre CIU i PSC-ICV-EUiA, dons hem quedava amb la segona opció. Aquí van alguns dels motius perquè PSC i no CIU.

- Triar entre Mas i Montilla en qüestió de catalanistes, era triar entre iguals, l’única diferencia era que un era nascut a Catalunya i un altre era nascut a Andalusia. I no em serveix aquells que diuen: “ Però es que CIU és nacionalista, és que ells van amb el Catalonia is not Spain, que ells van amb estelades, etc…. i no em serveix per una simple raó. Una cosa és anar dient a tort i a dret que ets nacionalista català que vagis dient que Catalunya no és Espanya, o que omplis els teus mítings d’estelades per haviam si pillaven algun vot d’algun independentista perdut. Però la realitat és que els primers en deixar el país de banda han estat sempre els de CIU. Primer pactant varies legislatures amb el PP (que hem sembla que supera el PSOE en espanyolisme), i últimament deixant de banda Catalunya anant a pactar l’Estatut en solitari, un Estatut que no ens ha servit per res. En definitiva, entre escollir la catalanitat de uns o d’altres, la única diferencia es que uns s’omplen la boca de dir que són catalanistes, però no ho compleixen, mentre els altres no diuen que són catalanistes. Així dons entre CIU vs PSOE en catalanitat jo hi poso una X

- Un cop vist que en catalanitat hi ha un empat, mirem en polítiques socials, on hem sembla que aquí hi ha un gran perdedor que és CIU. I això ho em vist en els darrers 3 anys de tripartit, on l’Estatut s’ha menjat tots els avenços en les polítiques socials que es van fer sobretot des de Benestar i Família, o altres temes com el Pacte Nacional per l’Educació. Així dons en aquest especte, entre CIU vs PSOE crec que hi posaria un 2.

- Per altra banda podríem entrar a valorar les relacions entre uns i altres. Del PSOE hem vist que no ens podem fiar ni un pèl. Des de ZP que diu que aprovarà l’estatut que surti del parlament i desprès l’utilitza per fer-ne manualitats. O Per altre banda i això li podeu preguntar també a qualsevol de CIU, com a durat la paraula de ZP després del pacte de la Moncloa, que ha deixat a CIU a l’estacada i ZP a tornat a trair la paraula de fer aquest cop a Mas President. O be el fet que ens cardessin fora del govern al dir NO a l’estatut. Espero que ERC hagi sapigut valorar que no podem anar només amb bones intencions a governar, sinó que també s’ha de tenir un xic de mala llet i no fiar-se de qualsevol, perquè després ja sabem el que passa. Pel que podrien ser les relacions amb CIU, crec que ells mateixos van trencar els ponts de diàleg. Des de tota la pre-campanya, sobretot des de l’estatut, en que despotricaven més d’ERC que del PSOE, fins al famós DVD d’en Madí & Company. Així dons en tema de relacions entre parits també i posaria una X

- Ja per acabar només demano una oportunitat, ja que el temps sol acabar donant la raò. Molta gent ens va titllar de sonats al votar NO a l’estatut, o d’altres ens van dir de tot quan vam anar a parlar amb ETA, avançant-nos un any abans que el govern espanyol ho fes també. Però el que si és cert és que amb tota la campanya per part de PSOE i CIU en contra de ERC, i desprès del tripartit em aconseguit treure 21 diputats, que no està gens malament, només, així dons esperem que aquesta vegada l’Entesa funcioni millor que la passada. Ja he dit que aquesta no era la opció que més m’agradava, però el que si es cert, es que des de l’oposició es pot fer poca cosa, en canvi des de el govern, podem fer molta cosa.

S’accepten tot tipus de comentaris

[@more@]

Tweet

Ahir va apareixer a la xarxa el següent video:

Amics i amigues, no us recorda a res? no ho heu fet mai. Dons a mi m’ha recordat a ara ja fà gairebè 5 anys, on cada tarda, després de sortir de l’escola, i de camí cap al poliesportiu de Blanes, jo i un altre company ens repertiem un feix de "CAT’s" i miravem haviam qui acabava abans.

Siguem tots l’home del Cat, de dia , de nit, enganxa un CAT

[@more@]

Tweet

Xavier Sala-i-Martín: Els últims mesos, l’últim any, vostè, o el seu partit, han aconseguit que Esquerra deixés el Govern, que hi hagués eleccions anticipades, és a dir, que es desfés el Tripartit, que marxés el President de la Generalitat i que el President de la Generalitat anterior no es presenti a la reelecció, i finalment que Clos deixés l’Ajuntament. Darrere d’aquesta cara de bona persona hi ha un polític fred i calculador? O no?

José Montilla: No, hi ha una bona persona.

Xavier Sala-i-Martín: Hi ha una bona persona.

José Montilla: Hi ha una bona persona, si. I tot això són afirmacions absolutament fora de lloc, carregades de prejudicis i falses, les que fa vostè. Vostè no pregunta, vostè afirma. Vostè afirma, no pregunta. I ho fa des del desconeixement, des dels prejudicis i des del sectarisme. Senyor Sala Marín.

Xavier Sala-i-Martín: Sala Martín.

José Montilla: Martín, perdó.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que Esquerra ha estat expulsat del Govern?

José Montilla: Esquerra ha estat expulsat del Govern després de votar en contra del Estatut.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el Tripartit s’hagi acabat abans d’hora?

José Montilla: El Tripartit ha acabat abans d’hora perquè el President ha decidit convocar eleccions, l’únic que podia fer-ho, no jo.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el President Maragall no es presenta a la reelecció?

José Montilla: Sí, però vostè ha formulat la pregunta d’una altra manera, abans.

Xavier Sala-i-Martín: No és veritat que el President Maragall…

José Montilla: El President Maragall ha decidit, ha decidit… Mira, marxem, Toni, marxem. Adéu. Eres más sectario!!! Ets un impresentable!!

Xavier Sala-i-Martín: Però, a veure…

José Montilla: No, no. Vull una cinta del que he gravat, o una còpia. Ets un sectari! Però què et creus! Ets un sectari, ple de prejudicis! Però tu que t’has cregut! Però tu que t’has cregut, tio! Estiguis o no estiguis a Columbia.

Amb aquesta poca educació no es pot pretendre governar un país, NO FOTEM!

[@more@]

Tweet